Aquí teniu els Sant de veritat:
Com s’hi juga?
És molt senzill: es tracta d’endevinar quin dels tres noms de cada trinitat és un sant de debò. Us asseguro que un de cada tres és autèntic, encara que pugui semblar un sant acudit. Proveu d’encertar-lo.
I el millor.....
Mar.
P.D. Les solucions a "Solucions"
1) Tira’m anís a la sina, marit.(Joan Batet i Pons)
2) I mireu que rimi.(Joan Batet i Pons)
3) Poc a poc i cop a cop.(Joan Batet i Pons)
4) A treballar allà, Berta.(Joan Batet i Pons)
5) A la Mercè, crema-la.(Joan Batet i Pons)
6) Cita (a l’)àtic.(Joan Batet i Pons)
7) Català a l’atac.(Joan Batet i Pons)
8) Tramaran anar a Mart.(Joan Batet i Pons)
9) A Gavà, la gent nega la vaga.(Joan Batet i Pons)
10) Allí, la tortuga nua fa un agut rot a l’illa.(Joan Batet i Pons)
11) Allí l’àrab, alabarà l’illa.(Joan Batet i Pons)
12) Arròs a la sorra.(Joan Batet i Pons)
13) Senen té sis nens i set nenes.(Joan Batet i Pons)
14) Ara, ni amaina ni amainarà.(Joan Batet i Pons)
15) Ara -seré o no- Noé Resarà.(Joan Batet i Pons)
16) Atrapa amb mà i amb mà aparta.(Joan Batet i Pons)
17) Avi (amb b) mai va.(Joan Batet i Pons)
18) Amor a Roma. (QUIM L’INDEPENDENTISTA CATALÀ)
19) Serrat és on no sé Tarrés. (Quim Independentista Català)
20) La xineta petonera, mare, no té pa, te, ni xal. (Joan Torres)
21) Serafí no toca cotó ni fa res. (Vicens Olmos i Blanch) Aquesta frase no és invenció meva, la vaig escoltar un bon dia a Catalunya ràdio (comentari). M’agradaria fer una col.lecció d’aquest tipus de frases en Català. Salutacions, companys ...
22) A la vella, lleva-la. (Joan Tarrida)
23) As sóc: Cos sà. (Joan Tarrida)
24) A la vella, lleva-la. (Joan Tarrida)
25) Un pop nu. (Joan Tarrida)
26) Un Pep nu. (Joan Tarrida)
27) Iris nua llepa la pell a un siri. (Joan Tarrida)
28) No sap pas on. (Marta Aznar i Guillén) De la Marta per la seva amiga Carolina Sanarau Ardid.
29) Casa a sac. (Jaume Rigola)
30) I casar-se és ras, ací? (Jaume Rigola)
31) Troba a ca l’Icabat tabac i laca, abort! (Jaume Rigola)
32) Ser o no, res! (Ernest Díez)
33) La viu qui val. (Ernest Díez)
34) L’aroma fa moral. (Ernest Díez)
35) Llepa-li la pell. (Ernest Díez)
36) Ara ve neu, que nevarà! (Ernest Díez)
37) Allí fa la pipa la filla. (Ernest Díez)
38) El ball és no car, aconsellable. (Ernest Díez)
39) El bon català aporta la tropa a l’atac noble. (Ernest Díez)
40) I ara rai! (Ernest Díez)
41) La tipa cleda del capital. (Ernest Díez)
42) Ai, distint nits i dia! (Ernest Díez)
43) S’es o no s’es. (Ernest Díez)
44) La ruta natural. (Ernest Díez)
45) Etern, reté! (Ernest Díez)
46) Tu, peu que put! (Ernest Díez)
47) Avisa si va. (Ernest Díez)
48) Roser té tresor. (Ernest Díez)
49) El birret trec, un àrid adéu! Queda, dirà, nu! cert, terrible! (Ernest Díez)
50) As, ei, vas a la saviesa! (Ernest Díez)
51) Ara (Darrutri)
52) Recer (Darrutri)
53) Anit a la Tina. (Darrutri).
54) Parla al rap. (Oriol Granés i Segret).
55) Local la Col. (Oriol Granés i Segret).
56) A sac a casa. (Judith Sanchez).
57) Margarita tira gram. (Xevi Arbat Guerra ).
58) Tira pla, moro malparit. (Albert Bengoetxea).
59) Seu, que mai hi ha meuques. (Albert Bengoetxea).
60) A mamon fòtil, li fot i no mama. (Albert Bengoetxea).
61) A mamà li puja, ajup i la mama. (Albert Bengoetxea).
62) Tura, llepa-li la pell a Rut. (Albert Bengoetxea). Dedicat a la reina del radar, aparell palindrómic que serveix per multar.
63) Dábale anal paz a Zaplana el abad. (Albert Bengoetxea).
64) Acatada cada taca. (Ferran Andreu).
_*Lorena*_
1. Canut - blanc de cabells
2. Atxes - ciris de processó
3. Patena - Plat de metall per distribuir la comunió
4. Espanyar - Rebentar el pany d’una porta
5. Posticar - Moure una mica, bellugar
6. Cabreig - Formació de petites onades d’escuma
7. Taül - Persona de mala vida, que no és de fiar
8. Faisó - Manera, tarannà
9. Saó - Humitat òptima de la terra per donar fruit
10. Pegunta - Residu del quitrà viscós i enganxos
No és el mateix dir ...
1) Vi bo, que boví. (Antoni Maria)2) Cos de fada, que fa de cos. (Antoni Maria)
3) Mort de pena, que pena de mort. (Antoni Maria)
4) Un pessic de pa, que pa de pessic. (Antoni Maria)
5) Dues tasses de te, que dues tetasses. (Montserrat Ardid Amorós)
6) No sap pas on. (Ramon Torrents) Referida pel meu amic Bartomeu Bardagí.
7) Que bé vius que quin vi beus! (Esther Garcia Faus)
8) Bufalo Bill que bufa-li l’ull! (J.Vicenç Martí)
9) Dues negres en pilotes que dues pilotes negres. (J.Vicenç Martí)
10) Xocolata d’escarabats que escarabats de xocolata. (Dolors)
11) Les obres del mestre Chapí que la "picha" del mestre d’obres. (Jordi Juan) Ruperto Chapí (1851-1909) era un conegut autor de sarsueles ("La revoltosa" i d’altres) i aquesta frase li havia sentit dir al meu pare (1921-1985).
12) Pijar una pala que palar una pija. (Antoni Espinar)
13) Veure una cara de tres déus que veure tres déus de cara. (Lluís Dalmau Badia)
Embarbussaments.
1) Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc. (Jaume Carbonell)2) Teta tonta, tanta tinta tota t’unta. (Jaume Carbonell)
3) En Llapes i en LLepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul. (Jaume Carbonell)
4) En Panxo li va dir a en Pinxo: ¿Vols que et punxi amb un punxó? i en Pinxo li va dir a en Panxo: punxa’m, però a la panxa no. (Jaume Carbonell)
5) En un pot no hi pot haver-hi hagut mai vi de fort sense un embut. (Jaume Carbonell)
6) Tinc tanta set que a les cinc tinc son. (Jaume Carbonell)
7) Avis murris viatgen amb òmnibus gratis. (Jaume Carbonell) Per si algú no ho sabia, el Llatí ve del català
8) Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està. (Antoni Maria)
9) En quin cap cap? En cap cap cap! (Sergi Nadal i Cabezas)
10) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el jutjat es despenges es mengeria el setze fetges dels setze jutsges que l’han juzgat. (Sara Zabaleta i Llauger) (Grup ECC)
11) Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve. (Sara Zabaleta i Llauger)
12) La mare d’en Tano quan era gitano i tocava el piano. (Pau Zabaleta i Llauger)
13) Per la carretera de Roses passa un carro carregat de rocs. (Pau Zabaleta i Llauger)
14) Senyora, diu la senyora si s’anyora de la senyora. (Pau Zabaleta i Llauger)
15) Avis murris, porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis. (Jaume Castañer) "Llatinajo" popular.
16) Cards secs piquen, verds taquen si es toquen. (Jaume Clapes) I l’alemany també.
17) Com a ploure, prou que plou Pau, però plou poc. (Quico Llach)
18) Quan puja l’autómnibus de Gràcia l’àvia sua. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en llatí.
19) Elàstics blaus mullats fan fàstic. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en alemany.
20) En un got net no hi pot haver-hi hagut mai vi. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en anglès.
21) Un tigre, dos tigres, tres tigres. (Jordi Tarrida i Subirana)
22) Cap cap pla, cap al cap del replà. (Artur Altabàs i Molina)
23) A Pons pocs i bons, i encara els que són bons no són de Pons. (Magda Solé)
24) A cap cap cap que Déu deu deu. (Toni Codina Contijoch)
25) A Ribes si hi arribes, hi arribes amb unes ganes vives de jeure a l’hospital. (Toni Codina Contijoch)
26) Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu:
tants?. Diu: si. I quant valen?. Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu:
tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull ! (Vicenç Pujol)27) En quin tinter té tinta Anton? (Joan Puig) Frase catalano-xinesa.
28) Tu, maca, que sola que vas... (Anna Roig) Si és diu depressa sembla que diguis tomaca, cassola i cavàs.
29) Digues dues dagues. (Montserrat Ardid i Amorós)
30) A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa. (Montserrat Ardid i Amorós)
31) Davant del cine hi ha l’alzina. (Montserrat Ardid i Amorós)
32) Duc com puc un ruc a un duc rus mut. (Montserrat Ardid i Amorós)
33) Què dius ara que diu Sara? (Montserrat Ardid i Amorós)
34) Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba. (Montserrat Ardid i Amorós)
35) La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca. (Montserrat Ardid i Amorós)
36) Codonys collia a l’hort de la tia Maria. (Montserrat Ardid i Amorós)
37) Babau, beu vi bo i viu bé. (Montserrat Ardid i Amorós)
38) Alls secs piquen, tendres couen. (Esther Bueno)
39) Cards secs taquen, verds punxen. (Elena Oliver)
40) Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims vint-i-cinc . (Ferran Juan i Baruel)
41) Alls tendres et couen i et piquen. (V. Garcia) Sembla dit en alemany.
42) A Rubí cotó collir. A Rodó collir cotó. (Enric Pujol) A veure si la dieu ben ràpid ...
43) Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?. (Jordi Pagès)
44) Al pi petit no li cal escala, si li cal, du-li (porta-li). (Jordi Pagès) Dita ràpid, sembla xinès.
45) Un remolinet d’al·lotes, d’al·lotes un remolí, que ens hi arremolinam? Arremolinem-nos-hi. (Miquel Font) Me la va dir Bàrbara Aulet (84 anys).
46) El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. (Miquel Font) Popular mallorquí.
47) Un plat pla, blanc, ple de pebres verds està. (Xim Fuster) M’ho feien dir de petit, amb resultats nefasts.
48) Arribes a Ribes, Ribes? (Marta)
49) Plou poc, peró per lo poc que plou, en plo prou. (Ernest)
50) A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li! (Joan Figueres) Me la va ensenyar el meu pare, Josep Figueres, de Terrassa.
51) Pare, una haca l’he treta, l’altra haca l’ha trac? (Joan Jordà) Una bona traca sonora
52) Un carro carregat de terra roja per la carretera de Catarroja. (Josep Francesc Almiñana Mayor)
53) És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar? (Toni Ruscalleda) Francès
54) Pel maig, rai; si em put l’alè de tant tossir, jo no li veig el pèl a l’ou. (Toni Ruscalleda) Anglès
55) A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol. (Toni Ruscalleda) Portuguès
56) S’alça la matina, carquinyoli, fa un xarel.lo amb allioli? (Toni Ruscalleda) Italià
57) La brida del ruc quan rellisca d’un buf t’esberla la closca. (Toni Ruscalleda) Rus
58) Fugi, mare!, poc hi ’nava amb una saca. (Toni Ruscalleda) Japonès
59) I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà. (Toni Ruscalleda) Àrab
60) A les cinc quan donc el tai; ja ho sé, caic sec. (Toni Ruscalleda) Xinès
61) Ho veus que’era, bagarra?, amb el casc i la gorra se sua. (Toni Ruscalleda) Euskara
62) Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen. (Toni Ruscalleda) Alemany
63) Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. (Toni Ruscalleda) Llatí
64) La Clara viu a la cala d’Alacant. (Colomer Cabr)
65) Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té. (Xavier Casero) Cal pronunciar-la al més ràpid possible.
66) Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits. (Xavier Casero) Si es diu ràpid, sempre s’acaba "codint collons".
67) Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop. (Xavier Casero) Sembla rus.
68) Si hi ha neu no hi aneu. (Marià Lleixà Tal) Si pronunciem la frase amb rapidesa sembla que ens estiguem contradint, tot i que només estem donant un bon consell.
69) Un plat pla ple de pebre negre està. (Marià Lleixà Tal)
70) Quatretonda la redonda, Benigànim el pollós, Xativa la socarrada i Llutxent el pedregós. (Pep Estornell i Català)
71) Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té. (Núria Quintana i Compte)
72) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. (Josep Lluís) Aquest embarbussament, millora el que ja teniu en el lloc nº 50.
73) En cap cap cap que Déu deu deu. (Joan Ll. Puig)
74) Codonys collia la tia Maria de genollons, collia codonys de genollons. (Esteve Gau i Argerich) Vigileu amb el que dieu! (qui diu que els joves no sabem embarbussaments populars?)
75) Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de rabia li corria al radera. (Eugeni Martin)
76) Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. (Leibniz)
77) Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu. (Leibniz)
78) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? i en Panxo va dir al Pinxo: Punxa’m però a la panxa no! Un pinxo pinxet punxava la panxa d’un panxut. El panxut digué al pinxo: Pinxo pinxet, no punxis brut!. (Leibniz)
79) Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc. (Leibniz)
80) Un plat blanc pla ple de pebre negre n’era, un plat blanc pla ple de pebre negre està. (Esteve Gau i Argerich) Per a mi és més difícil que el de "setze jutges..."
81) Poma, pera, ...qui li’n queda? qui li’n cau? Rata, aixeta, pany i clau. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald.
82) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. (Josep Lluís) Aquest embarbussament, millora el que ja teniu en el lloc nº 50.
83) En cap cap cap que Déu deu deu. (Joan Ll. Puig)
84) Quin fum fa? Fa un fum fi. (Magdalena Salom)
85) Que te creus que te crec. (Magdalena Salom)
86) De genollons collia codonys, quant més m’agenollava, més codonys trobava. Quant més m’ajupia, més codonys collia. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi,
Eudald.(versió gironina)87) La perdiu diu a la garsa: Què fas garsa? I tu què fas perdiu? , la garsa li diu. (Anna Carol i Bruguera).
88) Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant. (Montse Bertran)
89) En cap cap cap el que cap en aquest cap. (Anna Balanyà).
90) En cap d’aquests caps no cabria mai el meu cap que en el teu cap en cap cap. (Lourdes).
91) Tinc tanta set que a les set tinc son. (Dolors) No se qui els ha escrit però a casa meva sempre
els hem dit.92) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. (Dolors).
93) Un brot de remerolí i un brot de remerolera, que ens hi arremolinam? arremolinem-nos -hi. (Llúcia Mayans)
94) Un llit ben encaragolat, qui serà que el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar-se. (Llúcia Mayans)
95) L’arquebisbe de Constantinoble es vol desarquebisbeconstantinobilitzar. El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbeconstantinobilitzàs, bon desarquebisbeconstantinobilitzador serà. (Xavi Forcada Nadal) Tracteu de llegir-lo el més ràpid possible i ja voreu com s’us embarbussa la llengua !
96) Un tigre, dos tigres, tres tigres ... (Assumpció) S´ha de dir ben depressa.
97) Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi. (Maria Antònia)
98) Plou poc, però per al poc que plou, plou prou. (Carles Estruch) Dir-la depressa i amb la boca plena de menjar.
99) Cards verds tacan, secs pican. (Pere Aguiló)
100) Dins cap cap cap un cap de corda. (Pere Aguiló)
101) Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf. (Daniel Muñoz Manzana) Desde Mexic us envio aquest frase perque l’afegiu. moltes gracies.
102) Vaig a bosc a cavall de la post. La post se gira i el "cagarro" s’estira. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald. Per cert, la post era l’arada.
103) Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son, ni gana ni set. (Maite Roqué)
104) Ha fet la fi d’uns calçotets estrets . (Eva Pasarisas) Us podeu imaginar...
105) A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas. (Rafel Moreno i Giménez)
106) De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m’ajupia codonys collia; quan m’aixecava codonys agafava. (Rafel Moreno i Giménez)
107) Codonys, codonys collia a l’hort de la tieta Maria i pujava a genollons. (Antoni Espinosa i Pallarès). És un embarbussament molt semblat a un altre ja inscrit, però més curt. Ambdós fan referència a la possibilitat d’anar a fer cap a la paraula "collons" si es diu de pressa.
108) Tenc fam, tenc son, tenc set; quan menj, quan dorm i quan bec; m’espassa la fam, la son i la set. (Antònia Santandreu)
109) De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits. (David Gimeno i Ayuso)
110) En quin cap cap el que en el teu cap no cap? (Francesc Vila i Martín)
111) Si qui deu deu, diu que deu deu, diu nel que deu i deu el que diu. (Clàudia Castellvel)
112) Estem endeutats, ja ens desendeutarem. (Ramon Vila)113) Babau, beu vi bo i viu bé ! (Pierre Pora)
114) Una carro carregat de roques s’arrossega per La Roca amb les rodes rodones fent roc-roc. (Vidal Roca)
115) Que te creus que te crec (Catalina) Es mallorquins quan parlen sembla que trebquin metlles.
116) Una gallina xica tica mica camacurta i ballarica va tenir tres fills xic tic mics camacurts i ballarics, si la gallina no fos xica mica tica camacurta i ballarica els fills no serien cix tic mics camacurts i ballaricsc. (Daniel Julià)
117) A l’hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits. (Ricard Diaz)
118) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. El penjat era un bon metge que per heretge havien penjat. (Jim Riaza)
119) Uni deri teri cateri mata l’amberi biri birom contalas be que dotze són. (Teresa Arnal Pascual) Dit per en Francesc Arnal Balcells.
120) No vull bull, quan el bull bull. (Francisco Arque)
121) Setze jutjes d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat despenger. (Joan Font )
122) Som SIS que tenim SET , elcanti es VUIT , per se NOU i encara es DEU. (Teresa Prudencio) El meu pare m’ansenya a conta aixi de molt manuda.
123) La pèndola és un pèndol i pendula, però, el pèndul pendola. (Jesus Orencio)
124) Papa, la Pepa era a la popa i s’ha fet pupa amb una pipa. (Josep Ma Navinés)
125) El senyor Fet ha fet un fet, si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, no passaria el què li passa al senyor Fet per haver fet el fet quer ha fet. (Josep Ma Navinés) El vaig aprendre de petit d’un llibre a l’escola però recordo de qui és original la frase.
<>
Com s’hi juga?
Es tracta d’endevinar el significat correcte dels mots proposats. Cada resposta encertada és un punt. No hi ha temps màxim, però tampoc es tracta de pensar-s’ho fins demà passat, que ens hi floriríem.
I ara...el joc!
1. Canut - instrument per aprendre lletres
- blanc de cabells
- esquimal originari d’Islàndia
- Unitat mínima de consum d’haixis
2. Atxes - Lletres sempre endavant
- ciris de processó
- Onomatopeia que indica refredat
- Allò que no sona
3. Patena - Sabó de cendra usat antigament
- Sol·licitud de marca registrada
- Catenària de producció en sèrie
- Plat de metall per distribuir la comunió
4. Espanyar - Rebentar el pany d’una porta
- Votar a favor de la unitat territorial
- Tirar daltabaix una cabra montesa
- Fabricar bolquers per exportar
5. Posticar - Moure una mica, bellugar
- Tancar els porticons de la finestra
- Demanar caritat
- Netejar les dents postisses
6. Cabreig - Formació de petites onades d’escuma
- Enuig, enrabiada, irritació
- Pastoreig de llet
- Expressió de meravella en descobrir el bosc
7. Taül - Arqueta romànica policromada
- Taüt de sobretaula
- Persona de mala vida, que no és de fiar
- Monjo de la Congregació fundada per Sant Vicenç
8. Faisó - Transposició ortodoxa de Sofia
- Manera, tarannà
- Acció de donar forma a un objecte
- Cria de faisà
9. Saó - Humitat òptima de la terra per donar fruit
- Sabó de baixa qualitat a base de llard i cendra
- Salutació entre contrabandistes
- (en filosofia) equilibri entre saviesa i raó
10. Pegunta - Intedogació, inquidiment
- Residu del quitrà viscós i enganxos
- Romanalla del lleny en la pedrusca
- temple hindú destinat a l’assemblea
Animeu-vos a jugar...deixeu un comentari amb les respostes que creieu correctes i després mireu quantes n’heu encertat en l’apartat de “solucions”
Mar!
No és espelma i crema molt;
camina pel pla i la serra;
el pots amidar amb un pam
i és molt més gran que la Terra.
De nit corre pel terrat,
descobrint allò que s’hi amaga,
i de dia, vés si es plaga,
ningú sap on s’ha amagat.
Vaig sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
a voltes semblo un formatge,
a voltes tallada de meló.
Una cistella plena de brillants
que de nit s’escampen i
de dia s’amaguen.
Per les estances del cel
es passeja una donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.
M’encenen la cua,
pujo, xiulo i esclato.
Amb mil espurnes lluentes
el cel del tot il·lumino.
Lorena
Bona nit!!! Com falten pocs dies pels globals he pensat que podríem repassar algunes definicions de paraules típiques d’aquests quatre últims temes.
Sobre mutacions...
...mutació: Canvis que es produeixen en la constitució gènica dels individus, que es poden heretar i passar a la descendència.
Sobre evolució...
...espècie: conjunt d’individus capaços de reproduir-se entre ells i de donar lloc a descendència fèrtil.
...especiació: procés evolutiu que d’una mateixa població o espècie inicial, porta a l’aparició d’espècies diverses, no reproductives entre sí.
...microevolució: modificació lenta dels individus d’una espècie.
...macroevolució: construcció d’espècies diferents a partir dels canvis que han acumulat dues poblacions separades.
Sobre reproducció...
...reproducció:conjunt de processos mitjançant els quals els organismes d’una espècie engendren nous organismes de la mateixa espècie.
...reproducció asexual: no implica intercanvi de material genètic.
...reproducció sexual: implica intercanvi de material genètic.
...mitosi: procés de reproducció cel·lular mitjançant el qual a partir d’una cèl·lula mare inicial 2n s’obtenen dues cèl·lules filles idèntiques a la inicial.
...meiosi: mecanisme de divisió cel·lular utilitzat per unes cèl·lules especialitzades, en el qual a partir d’una cèl·lula de dotació 2n s’obtenen quatre cèl·lules n.
...cicle biològic: conjunt de processos mitjançant els quals un ésser viu passa des que es forma el zigot, passant per la forma adulta, la formació de gàmetes, la fecundació dels gàmetes i la següent formació del zigot.
...gàmetes: cèl·lules sexuals.
...fecundació: fusió dels gàmetes que dóna lloc al zigot.
...zigot: cèl·lula ou inicial, resultat de la fusió del gàmetes.
...gònades: òrgans on unes cèl·lules especials fabriquen les cèl·lules sexuals.
...gametogènesi:procés de formació dels gàmetes.
Sobre immunologia...
...immunitat: és l’estat de resistència, natural o adquirit, d’un organisme viu enfront els agents estranys.
...leucòcits: són les principals cèl·lules del sistema immunològic.
...antígen: substància reconeguda com a estranya pel sistema immune.
...anticossos: immunoglobulines que protegeixen als organismes dels anticossos.
**Lorena**
Hola a tothom!!! Com que a tots ens agrada molt la química he pensat que no vindria malament agafar una mica de vocabulari propi de la matèria!!! I com algunes persones no fan pràctiques de laboratori, pot ser estaria ver que coneguessin alguns dels aparells més emprats. Aquí teniu una llista dels més usuals: Erlenmeyer: Recipient en forma de tronc de con que permet agitar líquids. S’utilitza per dissoldre i escalfar dissolucions, però sobretot, juntament amb la bureta, es fa servir en volumetries. Bureta: Recipient graduat en forma de tub i amb una clau en la part inferior per regular el pas del líquid. És de mida variable i la graduació, en alguns casos, arriba a les dècimes de ml. Matràs aforat: Recipient amb fons pla i coll llarg en el qual hi ha una osca per indicar-ne la capacitat. S’utilitza per preparar dissolucions de concentració coneguda. Pipeta: Instrument en forma de tub que s’utilitza per mesurar volums petits. N’hi ha de dos tipus: graduada i aforada. Vas de precipitats: Recipient cilíndric amb n bec. És l’estri útil per a tot el laboratori. L’utilitzen per dissoldre, escalfar, barrejar, remenar, fer reaccionar, etc. Si són graduats, permeten mesurar volums aproximats. En tenim de diferents mides i diferents capacitats. Proveta: Recipient graduat cilíndric que serveix per mesurar volums relativament grans. Normalment té la graduació en ml. Embut de filtració: Instrument que s’utilitza per separar els sòlids no dissolts en líquids. **Lorena**
Aquest apartat està dedicat a diversos jocs en els qual intervenen les paraules. Us convido a tots a jugar i a passar una bona estona!
Mar!
Doncs comencem amb els manlleus. I per començar i com sóc jo parlarem de menjar!
Crêpe: prové del francés. En català és crep. I és una triuta amb farina, llet i ous, i la podem menjar amb ingredients salats o dolços.
Raviolis: prové del italià, també dit raviolo que significa plegat. Són uns quadrats de pasta farcits i plegats.
Bàrbar: prové de barbaroi. Els grecs així designaven a tots el extragers ja que a l’hora de parlar escoltaven bar,bar,bar.
Cafè: prové de l’àrab Qahwah que significa estimulant, va passar al turc Kahveh i desprès a l’italià caffè.
Lapsus: prové del llatí, i significa caiguda, moviment ràpid, error.
Urbà: prové del llatí urbs-urbis i significa ciutat. I també l’arrel ur- la podem trobar en l’origen germànic, formant part de burgo, ciutat.
Laura Valle
Hola!
Començo aquest apartat de tecnicismes amb un títol 100% natura. Segur que tots recordareu els nostres primers globals, quan l’excès d’estudi (això mai pot ser bo per a la salut mental dels estudiants) ens va fer arribar a aquesta mítica frase.
El guano és, segons la definició del diccionari:
"Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins, formada principalment per llurs excrements, molt rica en fosfats i en substàncies nitrogenades i per això emprada com a adob de les terres."
És a dir, que la nostra expressió "mucho guano" és l’equivalent al típic "molta merda!" que es diu quan es vol desitjar sort a algú. I com que nosaltres sóm així de llestos, ingeniosos, i demés adjectius per l’estil, doncs ens vam concedir el luxe d’adaptar l’expressió al nostre gust! =)
Doncs això, que "mucho guano" a tots en els pròxims globals!
-Alba Maldonado-
Hola nois!
Bé, tal i com us vaig dir, pujo la llista amb les tasques de les que s’encarrega cadascú per acabar de "polir" el blog. Ja sé que alguns ja heu fet la vostra part, però ho poso tot i així podem veure si ens falta res.
- Topònims-> Laura Gracia, Clara i Silvia.
- Antropònims-> la Laura Alcaide i el Lander ja han completat la llista.
- Derivació, tecnicismes del natura-> Alba Maldonado i Lorena (per cert, algú sabria dir-me com puc crear una categoria, es què em sembla que no hi ha cap de derivació...).
- Neologismes-> Nerea i Yolanda (em sembla que ja heu pujat les cinc entrades mínimes).
- Manlleus-> Laura Valle, Mónica.
- Argot-> Pedro.
- Jocs de lèxic-> Mónica, Mariagna.
- Disseny del blog-> Cris i Sandra.
- Vídeos de dialectes-> Sonia (Podria ser que la Clara també pujés un? Es que em va semblar escoltar alguna cosa però no està apuntat...)
Ah sí! I per als que havíeu perdut la llista dels barbarismes, mireu el vostre correu: la Mónica va tornar a enviar l’e-mail amb les paraules de cadascú!
Doncs ja està!
Fins una altra!
-Alba Maldonado-
--->Títol m
sin. titular m
es titular
es título
fr accroche
fr claim
fr ligne de tête
fr titre
en headline
<Publicitat>
Frase que encapçala un anunci imprès, i que té les funcions de cridar l'atenció del receptor, de seleccionar el públic objectiu al qual s'adreça el missatge i d'estimular la lectura de la resta de text.
Nerea
---> Noquejar v tr
es dejar fuera de combate
es noquear
es poner fuera de combate
fr knock-outer
en kayo, to
en knock out, to
en stop, to
<Esports: Boxa>
Vèncer el contrari per fora de combat.
Nerea.
Aquí tenim un neologisme químic...
---> Sediment m
es pellet
fr culot
en pellet
<Biologia cel·lular>
Conjunt de cèl·lules, orgànuls, àcids nucleics, etc., que resten al fons d'un tub d'assaig després d'efectuar-ne una centrifugació.
Yolanda.
Bé, aquí tenim uns quants neologismes.
---> Àcid desoxiribonucleic m
sigla ADN m
sigla DNA m
es ácido desoxirribonucleico
es ADN
es DNA
fr acide désoxyribonucléique
fr ADN
fr DNA
en deoxyribonucleic acid
en desoxyribonucleic acid
en DNA
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l’herència biològica.
Nota: La sigla ADN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.
Yolanda.
Hola!! A continuació... uns quants barbarismes d’aquests que diem cada dia!! :)
-"Abollat", del castellà "Abollado", intent de catalanització.
-"Txabacano" [txabakanu].
-"Locs", Una altra manera de dir que estem bojos. Intent de catalanització del castellà "locos".
-"Enterro" [enterru], volent dir "enterrament", influència del castellà "entierro".
I... fins aquí puc llegir! :)
Yolanda!
Uns quants barbarismes més pel nostre blog!
-"Saldo" [saldo], no es fa [u] l’ última "o" ("Uy nena, ets molt saldo tu, eh?")
-"Ademés" ("...ja tindria mig punt, però si ademés ho expressa bé..."), del castellà "Además", en català "a més a més".
-"Elegir" ("Fas menció de masses coses, cal elegir i desenvolupar"), del castellà "elegir", el correcte és "escollir"
-"Truco" [truku] ("Això és uno truco molt útil...")
Continuarà...
Nerea.
Bona nit!! Aquí us deixo uns quants barbarismes perquè recordeu moments de lapsus lingües.
-"Tieso" [tiesu] ("...si em pega un cop de porra i em deixa tieso..."), del castellà "tieso".
-"Despellar" ("si tenim una equació podem despellar..."), del castellà "despejar".
"despejar" [despejá].
-"Terremot" ("lo del terremot sale"), del castellà "terremoto" en un intent de catalanització.
Fins aquí per avui!!
Maria.