...endevinalles celestials...

No és espelma i crema molt;
camina pel pla i la serra;
el pots amidar amb un pam
i és molt més gran que la Terra.

De nit corre pel terrat,
descobrint allò que s’hi amaga,
i de dia, vés si es plaga,
ningú sap on s’ha amagat.

Vaig sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
a voltes semblo un formatge,
a voltes tallada de meló.

Una cistella plena de brillants
que de nit s’escampen i
de dia s’amaguen.

Per les estances del cel
es passeja una donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.

M’encenen la cua,
pujo, xiulo i esclato.
Amb mil espurnes lluentes
el cel del tot il·lumino.

Lorena