1) Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc. (Jaume Carbonell) 2) Teta tonta, tanta tinta tota t’unta. (Jaume Carbonell)
3) En Llapes i en LLepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul. (Jaume Carbonell)
4) En Panxo li va dir a en Pinxo: ¿Vols que et punxi amb un punxó? i en Pinxo li va dir a en Panxo: punxa’m, però a la panxa no. (Jaume Carbonell)
5) En un pot no hi pot haver-hi hagut mai vi de fort sense un embut. (Jaume Carbonell)
6) Tinc tanta set que a les cinc tinc son. (Jaume Carbonell)
7) Avis murris viatgen amb òmnibus gratis. (Jaume Carbonell) Per si algú no ho sabia, el Llatí ve del català
8) Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està. (Antoni Maria)
9) En quin cap cap? En cap cap cap! (Sergi Nadal i Cabezas)
10) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el jutjat es despenges es mengeria el setze fetges dels setze jutsges que l’han juzgat. (Sara Zabaleta i Llauger) (Grup ECC)
11) Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve. (Sara Zabaleta i Llauger)
12) La mare d’en Tano quan era gitano i tocava el piano. (Pau Zabaleta i Llauger)
13) Per la carretera de Roses passa un carro carregat de rocs. (Pau Zabaleta i Llauger)
14) Senyora, diu la senyora si s’anyora de la senyora. (Pau Zabaleta i Llauger)
15) Avis murris, porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis. (Jaume Castañer) "Llatinajo" popular.
16) Cards secs piquen, verds taquen si es toquen. (Jaume Clapes) I l’alemany també.
17) Com a ploure, prou que plou Pau, però plou poc. (Quico Llach)
18) Quan puja l’autómnibus de Gràcia l’àvia sua. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en llatí.
19) Elàstics blaus mullats fan fàstic. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en alemany.
20) En un got net no hi pot haver-hi hagut mai vi. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en anglès.
21) Un tigre, dos tigres, tres tigres. (Jordi Tarrida i Subirana)
22) Cap cap pla, cap al cap del replà. (Artur Altabàs i Molina)
23) A Pons pocs i bons, i encara els que són bons no són de Pons. (Magda Solé)
24) A cap cap cap que Déu deu deu. (Toni Codina Contijoch)
25) A Ribes si hi arribes, hi arribes amb unes ganes vives de jeure a l’hospital. (Toni Codina Contijoch)
26) Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu:
tants?. Diu: si. I quant valen?. Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu:
tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull ! (Vicenç Pujol)
27) En quin tinter té tinta Anton? (Joan Puig) Frase catalano-xinesa.
28) Tu, maca, que sola que vas... (Anna Roig) Si és diu depressa sembla que diguis tomaca, cassola i cavàs.
29) Digues dues dagues. (Montserrat Ardid i Amorós)
30) A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa. (Montserrat Ardid i Amorós)
31) Davant del cine hi ha l’alzina. (Montserrat Ardid i Amorós)
32) Duc com puc un ruc a un duc rus mut. (Montserrat Ardid i Amorós)
33) Què dius ara que diu Sara? (Montserrat Ardid i Amorós)
34) Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba. (Montserrat Ardid i Amorós)
35) La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca. (Montserrat Ardid i Amorós)
36) Codonys collia a l’hort de la tia Maria. (Montserrat Ardid i Amorós)
37) Babau, beu vi bo i viu bé. (Montserrat Ardid i Amorós)
38) Alls secs piquen, tendres couen. (Esther Bueno)
39) Cards secs taquen, verds punxen. (Elena Oliver)
40) Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims vint-i-cinc . (Ferran Juan i Baruel)
41) Alls tendres et couen i et piquen. (V. Garcia) Sembla dit en alemany.
42) A Rubí cotó collir. A Rodó collir cotó. (Enric Pujol) A veure si la dieu ben ràpid ...
43) Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?. (Jordi Pagès)
44) Al pi petit no li cal escala, si li cal, du-li (porta-li). (Jordi Pagès) Dita ràpid, sembla xinès.
45) Un remolinet d’al·lotes, d’al·lotes un remolí, que ens hi arremolinam? Arremolinem-nos-hi. (Miquel Font) Me la va dir Bàrbara Aulet (84 anys).
46) El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. (Miquel Font) Popular mallorquí.
47) Un plat pla, blanc, ple de pebres verds està. (Xim Fuster) M’ho feien dir de petit, amb resultats nefasts.
48) Arribes a Ribes, Ribes? (Marta)
49) Plou poc, peró per lo poc que plou, en plo prou. (Ernest)
50) A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li! (Joan Figueres) Me la va ensenyar el meu pare, Josep Figueres, de Terrassa.
51) Pare, una haca l’he treta, l’altra haca l’ha trac? (Joan Jordà) Una bona traca sonora
52) Un carro carregat de terra roja per la carretera de Catarroja. (Josep Francesc Almiñana Mayor)
53) És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar? (Toni Ruscalleda) Francès
54) Pel maig, rai; si em put l’alè de tant tossir, jo no li veig el pèl a l’ou. (Toni Ruscalleda) Anglès
55) A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol. (Toni Ruscalleda) Portuguès
56) S’alça la matina, carquinyoli, fa un xarel.lo amb allioli? (Toni Ruscalleda) Italià
57) La brida del ruc quan rellisca d’un buf t’esberla la closca. (Toni Ruscalleda) Rus
58) Fugi, mare!, poc hi ’nava amb una saca. (Toni Ruscalleda) Japonès
59) I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà. (Toni Ruscalleda) Àrab
60) A les cinc quan donc el tai; ja ho sé, caic sec. (Toni Ruscalleda) Xinès
61) Ho veus que’era, bagarra?, amb el casc i la gorra se sua. (Toni Ruscalleda) Euskara
62) Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen. (Toni Ruscalleda) Alemany
63) Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. (Toni Ruscalleda) Llatí
64) La Clara viu a la cala d’Alacant. (Colomer Cabr)
65) Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té. (Xavier Casero) Cal pronunciar-la al més ràpid possible.
66) Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits. (Xavier Casero) Si es diu ràpid, sempre s’acaba "codint collons".
67) Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop. (Xavier Casero) Sembla rus.
68) Si hi ha neu no hi aneu. (Marià Lleixà Tal) Si pronunciem la frase amb rapidesa sembla que ens estiguem contradint, tot i que només estem donant un bon consell.
69) Un plat pla ple de pebre negre està. (Marià Lleixà Tal)
70) Quatretonda la redonda, Benigànim el pollós, Xativa la socarrada i Llutxent el pedregós. (Pep Estornell i Català)
71) Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té. (Núria Quintana i Compte)
72) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. (Josep Lluís) Aquest embarbussament, millora el que ja teniu en el lloc nº 50.
73) En cap cap cap que Déu deu deu. (Joan Ll. Puig)
74) Codonys collia la tia Maria de genollons, collia codonys de genollons. (Esteve Gau i Argerich) Vigileu amb el que dieu! (qui diu que els joves no sabem embarbussaments populars?)
75) Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de rabia li corria al radera. (Eugeni Martin)
76) Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. (Leibniz)
77) Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu. (Leibniz)
78) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? i en Panxo va dir al Pinxo: Punxa’m però a la panxa no! Un pinxo pinxet punxava la panxa d’un panxut. El panxut digué al pinxo: Pinxo pinxet, no punxis brut!. (Leibniz)
79) Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc. (Leibniz)
80) Un plat blanc pla ple de pebre negre n’era, un plat blanc pla ple de pebre negre està. (Esteve Gau i Argerich) Per a mi és més difícil que el de "setze jutges..."
81) Poma, pera, ...qui li’n queda? qui li’n cau? Rata, aixeta, pany i clau. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald.
82) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. (Josep Lluís) Aquest embarbussament, millora el que ja teniu en el lloc nº 50.
83) En cap cap cap que Déu deu deu. (Joan Ll. Puig)
84) Quin fum fa? Fa un fum fi. (Magdalena Salom)
85) Que te creus que te crec. (Magdalena Salom)
86) De genollons collia codonys, quant més m’agenollava, més codonys trobava. Quant més m’ajupia, més codonys collia. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi,
Eudald.(versió gironina)
87) La perdiu diu a la garsa: Què fas garsa? I tu què fas perdiu? , la garsa li diu. (Anna Carol i Bruguera).
88) Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant. (Montse Bertran)
89) En cap cap cap el que cap en aquest cap. (Anna Balanyà).
90) En cap d’aquests caps no cabria mai el meu cap que en el teu cap en cap cap. (Lourdes).
91) Tinc tanta set que a les set tinc son. (Dolors) No se qui els ha escrit però a casa meva sempre
els hem dit.
92) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. (Dolors).
93) Un brot de remerolí i un brot de remerolera, que ens hi arremolinam? arremolinem-nos -hi. (Llúcia Mayans)
94) Un llit ben encaragolat, qui serà que el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar-se. (Llúcia Mayans)
95) L’arquebisbe de Constantinoble es vol desarquebisbeconstantinobilitzar. El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbeconstantinobilitzàs, bon desarquebisbeconstantinobilitzador serà. (Xavi Forcada Nadal) Tracteu de llegir-lo el més ràpid possible i ja voreu com s’us embarbussa la llengua !
96) Un tigre, dos tigres, tres tigres ... (Assumpció) S´ha de dir ben depressa.
97) Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi. (Maria Antònia)
98) Plou poc, però per al poc que plou, plou prou. (Carles Estruch) Dir-la depressa i amb la boca plena de menjar.
99) Cards verds tacan, secs pican. (Pere Aguiló)
100) Dins cap cap cap un cap de corda. (Pere Aguiló)
101) Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf. (Daniel Muñoz Manzana) Desde Mexic us envio aquest frase perque l’afegiu. moltes gracies.
102) Vaig a bosc a cavall de la post. La post se gira i el "cagarro" s’estira. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald. Per cert, la post era l’arada.
103) Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son, ni gana ni set. (Maite Roqué)
104) Ha fet la fi d’uns calçotets estrets . (Eva Pasarisas) Us podeu imaginar...
105) A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas. (Rafel Moreno i Giménez)
106) De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m’ajupia codonys collia; quan m’aixecava codonys agafava. (Rafel Moreno i Giménez)
107) Codonys, codonys collia a l’hort de la tieta Maria i pujava a genollons. (Antoni Espinosa i Pallarès). És un embarbussament molt semblat a un altre ja inscrit, però més curt. Ambdós fan referència a la possibilitat d’anar a fer cap a la paraula "collons" si es diu de pressa.
108) Tenc fam, tenc son, tenc set; quan menj, quan dorm i quan bec; m’espassa la fam, la son i la set. (Antònia Santandreu)
109) De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits. (David Gimeno i Ayuso)
110) En quin cap cap el que en el teu cap no cap? (Francesc Vila i Martín)
111) Si qui deu deu, diu que deu deu, diu nel que deu i deu el que diu. (Clàudia Castellvel)
112) Estem endeutats, ja ens desendeutarem. (Ramon Vila)
113) Babau, beu vi bo i viu bé ! (Pierre Pora)
114) Una carro carregat de roques s’arrossega per La Roca amb les rodes rodones fent roc-roc. (Vidal Roca)
115) Que te creus que te crec (Catalina) Es mallorquins quan parlen sembla que trebquin metlles.
116) Una gallina xica tica mica camacurta i ballarica va tenir tres fills xic tic mics camacurts i ballarics, si la gallina no fos xica mica tica camacurta i ballarica els fills no serien cix tic mics camacurts i ballaricsc. (Daniel Julià)
117) A l’hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits. (Ricard Diaz)
118) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. El penjat era un bon metge que per heretge havien penjat. (Jim Riaza)
119) Uni deri teri cateri mata l’amberi biri birom contalas be que dotze són. (Teresa Arnal Pascual) Dit per en Francesc Arnal Balcells.
120) No vull bull, quan el bull bull. (Francisco Arque)
121) Setze jutjes d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat despenger. (Joan Font )
122) Som SIS que tenim SET , elcanti es VUIT , per se NOU i encara es DEU. (Teresa Prudencio) El meu pare m’ansenya a conta aixi de molt manuda.
123) La pèndola és un pèndol i pendula, però, el pèndul pendola. (Jesus Orencio)
124) Papa, la Pepa era a la popa i s’ha fet pupa amb una pipa. (Josep Ma Navinés)
125) El senyor Fet ha fet un fet, si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, no passaria el què li passa al senyor Fet per haver fet el fet quer ha fet. (Josep Ma Navinés) El vaig aprendre de petit d’un llibre a l’escola però recordo de qui és original la frase.
