El lloc on visc

CUNIT POBLE EIXERIT

Aquí us deixo una mica d'informació d'un poble ben bonic! Aquí he passat molts anys de la meva vida a la platgeta i amb molt solet! Espero que us agradi i ja sabeu que jo sempre estic allà.. si aneu feu-me una trucadeta!

Situat a l'extrem sud-est de la comarca, a la vora del mar, limita a l'oest amb el municipi de Calafell, en un teixit urbà gairebé continu amb la urbanització de Segur de Calafell; al nord amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès); i a l'est amb Cubelles (Garraf).

El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els hi donen les seves formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.

Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

El terme està travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.

Petons

Sílvia Rodríguez

Viladecans!

D'on ve el nom de Viladecans?

No ho sabem. Això porta sempre molta polèmica. Viladecans, el més normal d'on pot venir és de vila de gossos. Hi ha moltes teories. Algunes diuen que el nom ve del fet que els comtes de Barcelona tenien aquí les gosseres reials dels gossos de presa. També n'hi ha que diuen que aquest nom ve en contraposició al "castell de fideles" de Castelldefels. Que els vilatans d'aquí eren molts valents i el àrabs els cridaven gossos. Hem de pensar que estem parlant del segle XII, i al segle X la frontera entre els àrabs i els cristians s'estableix entre el riu Gaià i el Llobregat, i per tant nosaltres estem en un territori de ningú. Hi ha també altres interpretacions que no són gaire científiques que són per no sentir vergonya del nom com aquesta última. D'aquest estil, n'hi ha altres que diuen que el nom de Viladecans prové dels cants dels ocells: "Vila de cantos dels ocells". Això no té gaire sentit. També hi ha qui diu que prové dels "cantos" de les pedres del riu. Per últim hi ha una altra interpretació que diu que el nom pot venir de "Vila de Quanis", defensada per l'arabista Pere Balanyà, que diu que cans pot provenir de Quanis, que és un nom propi de persona. Aquesta teoria té suficient base i més si es té en compte que als voltants hi ha nombrosos topònims àrabs.

L'Hospitalet de Llobregat!

Doncs aquí tenim una altre breu història sobre el nom de les ciutats; en aquest cas, L’Hopitalet!

Malgrat que s’han trobat proves de presència humana durant el paleolític i el neolític a la vall del riu Llobregat, les primeres restes materials de certa importància trobades en el terme municipal de l’Hospitalet corresponen a la cultura ibèrica, i daten del segle IV abans de Crist. En aquesta època, el delta del Llobregat podia ser considerat com el gran port de la Catalunya central.

De l’estada dels romans a l’Hospitalet, a partir del segle II aC, en són testimoni les nombroses troballes, entre les quals cal esmentar el Cap de Medusa, una peça d’ús funerari l’original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.Els primers documents escrits en què es fa referència al terme de Provençana (nom original del municipi) daten del segle X, època en què els límits del territori s’estenien aproximadament fins a la serra de Collserola i Esplugues al nord, fins a Sarrià, Sants i el Port a l’est, fins a mar al sud, i fins al riu Llobregat a l’oest, és a dir, més del doble de la superfície actual.

Els orígens de l’Hospitalet actual cal buscar-los en els dos nuclis de població que van aparèixer durant el segle XII; un al voltant de l’església de Santa Eulàlia de Provençana ( al barri de Santa Eulàlia), i l’altre, al voltant l’Hospital de la Torre Blanca ( al barri del Centre), on hi havia un petit hostal situat en el camí de Barcelona a Cornellà; arrel d’aquest hostal, que feia alhora d’hospital per als nouvinguts a la ciutat, va apareixer el nom de l’Hospitalet.

Laura Gracia

Bellvitge

 

Bones!!! Doncs aquí tenim l'etimologia de Bellvitge, lloc on vivim molts de nosaltres.

Hi ha diverses hipòtesis:

Una d'elles és la derivació d'expressions en català o castellà, realitzades pels viatjants que passaven entrant o surtint de Barcelona, tals com "bell viatge" o "bella vista".

Una altra versió assegura que el lloc era conegud com Malvitge, ja que per la zona hi havia una masia coneguda com "Mas de Malvitge". Aquest nom seria transformat per la pròpia gent del barri degut a les referències negatives de Malvitge que s'assemblava al català "Mal Viatge", és a dir,Mal viaje.

 

Bé, doncs fins aquí la història d'aquest barri, Bellvitge!

 

[Sonia]

 

Deixant-se les postres al plat.

Hola un altre cop!

Avui tenim l'honor d'innaugurar oficialment l'apartat de tòponims d'aquest blog!

Anem a parlar d'un petit poble extremeny, al cor mateix de Badajoz. Ja sé que no és precisament un dels llocs on vivim, però la llegenda que envolta l'origen del nom de la vil·la sempre m'ha semblat curiosa.

El seu nom és Magacela. En un principi, aquestes vuit lletres no semblen dir-nos res dels orígens del topònim, però cal conèixer la llegenda que s'escampa per tota la zona de La Serena per acabar d'entendre-ho.

Segons la tradició popular, ara fa molt de temps, al castell que domina tot el poble vivia una princesa mora. Una nit, mentre la princesa sopava tranquil·lament, els cristians van assetjar el castell i van aconseguir traspassar la muralla en un tres i no res. La princesa, des de la seva torre, veia com el castell queia en mans dels enemics i, tement la crueltat d'aquests, es llençà daltabaix de la torre. Explica la llegenda que, aquells que van sobreviure, la van escoltar cridar mentre queia: "amarga cena, amarga cena para mí!". D'aquesta cita, doncs, es va extreure el nom del poble, Malgacena, que més tard va evolucionar cap al nom actual, Magacela.

Bonica no, la història? Malauradament, les llegendes acostumen a no ser certes totalment, i si bé és veritat que el castell va estar en mans dels àrabs durant molt de temps, el més probable és que el topònim tingui un altre origen. El mot Umm Gazala (traduït per gran mare o casa gran i segura) és amb més probabilitat la paraula primitiva que donà lloc al nom actual, evolucionant així: Umm Gazala, Ummagazala, Magazala, Magazela i actualment escrit Magacela.

Bé doncs, espero que us hagi agradat aquest comentari (tot i que potser és una mica llarg). Si voleu saber més sobre aquest poble extremeny, us deixo la direcció de la pàgina de l'ajuntament del poble: http://www.magacela.com/

 

Fins una altra!

                                                        -Alba Maldonado-